"Prima iubire"- "El primer amor" de Elisabeta Boțan
PRIMA IUBIRE
E-atât de trist afară, când trece primăvara,
Cireșii-i plâng amurgul, și ninge cu petale,
Cu alaiul ei de raze incandescente, vara
Topește bucuria frumoaselor vestale.
Cireșii-i plâng amurgul, și ninge cu petale,
Cu alaiul ei de raze incandescente, vara
Topește bucuria frumoaselor vestale.
Hai, vino, să ne pierdem, în zborul de petale,
Ca să salvăm cireșii de lungile ninsori,
Și să plutim de mână, spre lumile astrale,
Noi singuri, împreună, să fim nemuritori!
***
Cireșii plâng căci moartea li-e aproape
Vor fi uciși de lungile ninsori
E prea târziu, acum nu se mai poate...
Iubite nu vom fi nemuritori.
Și vor muri vestalele și ele
Privind mereu cu jale risipa de petale
Pierdută-i șansa fericirii mele
Și șansa fericirii tale.
Te-am așteptat ca pe-o promisiune
Ce împlinită-i numai fericire,
Eram cândva, în zile bune
Doi candidați la nemurire.
(Poezie scrisă în anul 1992)
EL PRIMER AMOR
Tan triste es afuera, cuando la primavera parte,
los cerezos lloran su declive y están nevando pétalos ,
Con su séquito de rayos incandescentes, el verano
Derrite el regocijo de las bellas vestales.
Ven, y nos perdamos en este vuelo de pétalos,
De las largas nieves, salvemos así a los cerezos,
Y flotaremos de la mano hacia los mundos siderales,
¡Nosotros, sólo juntos, seremos inmortales!
***
Lloran los cerezos, su muerte está tan cerca
Por las nevadas largas serán asesinados
Y ya no es posible, muy tarde es amor,
¡Amado mío, ya no seremos inmortales!
También, las bellas vestales morirán,
Mirando tristemente los pétalos, su despilfarro,
Para siempre, mi felicidad está perdida,
Y tu felicidad, también se perderá, amor.
Te esperé, como esperas la promesa,
Que al cumplirse te llena de felicidad,
Éramos, en nuestros mejores días, hace tiempo,
Para la inmortalidad, dos buenos candidatos.
(Poesía escrita en el año 1992)
Un poema de joventut d’ELISABETA BOTAN, “Primer amor” [‘Prima iubire’], un carpe diem, traduït del romanés al català per PERE BESSÓ
fragmento
És tan trist afora, quan passa la primavera,
Els cirerers ploren el crepuscle i neva amb pètals,
Amb el seu seguici de raigs incandescents, l’estiu
Fon l’alegria de les belles vestals.
Vine que ens perdem en el vol de pètals,
Salvem així els cirerers de les llargues neus,
I flotem de la mà cap als mons astrals,
Nosaltres sols, junts, serem immortals!
fragmento
PRIMER AMOR
És tan trist afora, quan passa la primavera,
Els cirerers ploren el crepuscle i neva amb pètals,
Amb el seu seguici de raigs incandescents, l’estiu
Fon l’alegria de les belles vestals.
Vine que ens perdem en el vol de pètals,
Salvem així els cirerers de les llargues neus,
I flotem de la mà cap als mons astrals,
Nosaltres sols, junts, serem immortals!
Comentarios
Publicar un comentario